Pintades a l’Ajuntament

Matí de diumenge frenètic per als operaris de la brigada municipal, que van ser reclutats a cop de telefonada per netejar a correcuita les façanes de l’Ajuntament. La nit abans algú –qui sap si més d’una persona- s’havia dedicat a empastifar el perímetre de l’edifici consistorial amb pintades en què es denunciava la política municipal de Serveis Socials de suport a una família alellenca d’ascendència magribina.

La capa de pintura esborra la bretolada, oculta l’atac i cobreix l’ofensa, però en cap cas no amaga l’existència –preocupant i potencialment perillosa- d’un corrent d’opinió refractari a la concessió d’ajuts públics a determinats col·lectius. Si la causa d’aquest brot d’incivisme és el racisme o la xenofòbia, el problema és cultural (de nivell cultural del qui ho fa); si la culpa és de la crisi, que escalfa els ànims de la gent que se sent colpida, llavors les pintades potser haurien de tenir com a blanc la façana del davant (que acull la sucursal del principal trust bancari i financer del país).

Sigui com sigui, l’Ajuntament farà bé d’explicar pedagògicament els recursos de què disposa, les finalitats a les quals els destina i les garanties d’equitat que hi aplica si vol tallar de soca-rel manifestacions que únicament atien l’odi i la demagògia.

Minut de silenci

D’altra banda, la façana de l’Ajuntament ha servit també com a teló de fons a l’acte que s’ha fet aquest migdia en record de les víctimes de la violència de gènere: sis en menys d’un mes a Catalunya. S’hi ha guardat un minut de silenci després que el ple de dijous passat va aprovar per unanimitat una moció de tots els grups que fixa el compromís de la corporació local de convocar concentracions ciutadanes de repulsa cada cop que es produeixi un cas de violència masclista. Entre els veïns i veïnes que s’hi han donat cita hi havia membres de les dues associacions de dones de la població i diversos regidors d’ERC-Sumem per Alella; Glòria Mans, del PSC; Mercè Marzo, de Gd’A, i l’alcalde, Andreu Francisco.