Can Piella està viva

El propassat 27 de setembre va caure, com galleda d’aigua freda, un ultimàtum dels Jutjats de Cerdanyola:

Els ocupants de Can Piella tenen un plaç de 10 dies per a abandonar la Masia, és a dir aquest Dilluns 14 d’Octubre.

Parlem d’okupació, certament, terme proscrit entre els proscrits en la nostra societat: grenyuts, punkis i morts de gana sense ofici ni benefici amb l’únic interès de drogar-se, acumular gossos i sense cap respecte pels veïns. Aquesta és la imatge que ens ha estat repetidament inculcada en el nostre imaginari i aquesta és la caricatura que busca el nostre subconscient al sentir parlar d’un nou desallotjament.

Però Can Piella és lluny d’aquesta simplificació, pertany als interessants projectes reflexionats, treballats i lluitats de crear i enriquir el teixit viu de l’entorn, com ho és per exemple també Can Masdeu, tot plantejant una reconsideració de la nostra aproximació a l’economia i la relació amb la terra i recollint el testimoni de les lluites veïnals de defensa del bé comú que van aconseguir per exemImatgeple salvar Gallecs.

Els terrenys, on es troba la Masia del segle XVII, són un sòl fèrtil, amb accés a aigua i prou pla com per poder treballar-lo de manera senzilla. És el que podriem anomenar un tros collonut.

El seu legal propietari, el Grup immobiliari Alcaraz, però, no està “per osties” com mostra la deixadesa de la masia, buida des de fa més de 10 anys, i l’abandó dels terrenys circumdants, recuperats ara fa 3 anys. El principal potencial de la finca, per al seu propietari, es el seu tamany i la seva situació relativament aprop d’un polígon industrial i del nucli de la Llagosta.

I es que si alguna qualitat s’ha de reconeixer al Grup Alcaraz són les seves habilitats de prestidigitació urbanística, havent aconseguint entre els seus trofeus, per exemple, poder urbanitzar blocs de pisos allí on sobre els mapes hi diu equipaments.

Es tracta per tant d’una titularitat amb fins clarament especulatius, que continua amb la dinàmica que ens ha portat a la situació actual, on es segueix veient el sòl pel seu potencial preu de venda un cop edificat i la terra rural com un pastís al rebost. És la mateixa visió que ha comportat la pèrdua de molts terrenys idonis per a l’agricultura i l’allunyament del sector primari dels nostres pobles, espais sacrificats per crear unes plusvàlues curt-terministes a unes poques empreses moltes de les quals ara es troben en fallida: Polaris World i Marina d’Or són els exemples més obvis.

Però a casa nostra hem patit també la xacra de l’urbanisme salvatge ben de prop: Vallfosca, Terres Cavades, Muntanyans, Can Gambús…. o l’històric cas de Ciutat Meridiana. Són exemples de projectes que ignoren la riquesa o peculiaritat del sòl sobre el que es situen i el valor del mateix i busquen tansols l’enriquiment crematistic contant en tot cas amb la cooperació necessària de les administracions corresponents que actuen de forma diametralment oposada a als principis de l’actuació urbanística recollits a l’article 3 de la llei d’urbanisme de Catalunya que diu:

“1.El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològicshistòrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.”

I és aquest punt on cobra especial sentit l’Okupació realitzada per un grup de joves del Vallès per a crear, conviure i fer crèixer un projecte transformador que apreciant i regenerant el valor de les terres han anat aconseguint no sols una producció ecològicament efectiva, feta col·lectivament i que nodreix els hàbitants de les rodalies amb verdures, pa, cervesa … sinó un projecte de caire socio-cultural en que s’han implicat els veïns i veïnes del poble, La Llagosta, que passa per ser el quart municipi amb la renta per capita més baixa de Catalunya.

Així doncs l’ordre de desallotjament no és limita a una profilàctica disputa de propietat legal sinó a una qüestió de legitimitat. El president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Montcada i Reixac ho te clar i així ho va expressar en la manifestació d’ahir:

“La terra és per qui la treballa, estem amb vosaltres”

Davant una societat despreocupadament depredadora i una economia malaltissament ludòpata on es considera lògic disposar a crèdit dels recursos naturals finits, qui es cuida de la qualitat de vida de les generacions presents i futures i de conjugar economia i preservació?

El senyor Alcaraz segur que no.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: