Peatge d’Alella: molt soroll per a no res

Set mesos després d’haver suprimit unilateralment la gratuïtat del peatge d’Alella per als residents a les poblacions de l’entorn (Alella, El Masnou, Teià i Tiana), el Departament de Territori i Sostenibilitat ha confirmat aquesta setmana en una reunió amb l’alcalde, Andreu Francisco (ERC-Sumem per Alella), que no hi haurà volta de full. La Generalitat ha fet extensiva aquesta negativa als municipis de Terrassa i Mollet, que es troben en la mateixa tessitura i que durant aquest temps havien negociat plegats amb el Departament per tal d’arbitrar una “solució de compromís”, encara que fos transitòria.

El secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, atribueix la posició de la Generalitat a la “manca de finançament” i acusa el Govern de l’Estat de faltar a les seves obligacions. Segons informa M1TV, l’Estat no compleix el precepte legal de transferir a les comunitats el 7% dels ingressos que les concessionàries d’autopistes facturen a cada territori. En el cas de Catalunya, l’Estat arrossega un deute de 20,8 milions d’euros corresponents a 2011 i els pressupostos generals d’enguany no consignen cap partida al respecte. Tot plegat fa, segons Calvet, que la situació sigui “massa compromesa” i que no es puguin dur a terme ajustaments, mentre que per a l’alcalde d’Alella és “una mostra més que Espanya ens ofega, però també una qüestió de voluntats”.

Recordem, en aquest punt, que la gratuïtat del peatge d’Alella establerta l’any 2007 representava per als usuaris habituals un estalvi proper als 300.000 euros anuals; quantitat que la Generalitat abonava després a Abertis.

Maniobra de distracció

Vist el resultat de la negociació, La Garnatxa posa en tela de judici la voluntat real de la Generalitat per arribar a cap acord satisfactori i considera que la seva actitud ha estat una mera maniobra de distracció per dilatar i aigualir la reacció dels veïns i la resposta dels ajuntaments afectats. En concret, La Garnatxa critica quatre aspectes:

– La decisió unilateral d’eliminar la gratuïtat del peatge, sense avís previ als ajuntaments de les poblacions afectades. La finalitat era clara: capgirar l’escenari per sorpresa i deixar els municipis en una situació d’inferioritat a l’hora de formular qualsevol reclamació. La prova és que, tot i la predisposició a assumir solucions intermèdies i provisòries per part dels alcaldes, l’status quo ja no s’ha modificat.

– La intencionalitat política de la negociació, que ha estat concebuda en tot moment com un moviment tàctic per distreure els alcaldes i l’opinió pública. La Generalitat ha gestionat el tempo de la negociació al seu antull i ha superat amb escreix els terminis inicialment acordats per les parts amb la finalitat d’esllanguir la pressió i evitar que es fes més gran la bola generada al voltant del moviment Prou Peatges No vull pagar.

– L’omissió de qualsevol responsabilitat. A la decisió -sobirana i unilateral- d’eliminar la gratuïtat, el Govern de la Generalitat hi contraposa ara l’incompliment d’obligacions per part de l’Estat. CiU torna a desviar el focus d’atenció per fer-nos creure que la culpa la té Madrid. Si els pressupostos generals de 2012 no inclouen la transferència del 7% de la facturació de les concessionàries a Catalunya, per què CiU el va votar a favor al Congrés?

–  La manca d’un model de mobilitat racional i sostenible per al conjunt del país. El conseller de Territori i Mobilitat, Lluís Recoder, va justificar l’abolició de la gratuïtat amb l’argument que tots els municipis havien de ser tractats igual i va anunciar amb bombo i platerets l’extensió a Catalunya d’un model de mobilitat homogeni. Set mesos després, el model resta limitat a algunes vies de pagament i comença a fer aigües: a la privatització de Tabasa (que gestiona els túnels del Cadí i Vallvidriera, a més de l’eix transversal, que inclou els túnels de Bracons) s’afegeix ara l’anunci que, el setembre, podrien eliminar-se les bonificacions per recurrència (30%), vehicles amb alta ocupació (30%) i vehicles ecològics (20%). Si és així, la presa de pèl haurà estat majúscula i Catalunya seguirà amb el seu propi model: el desori, a mans de les tarifes dictades per les concessionàries i acatades pel Govern de torn.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: