El territori davant el repte energètic: l’autonomia interconnectada

El 21 i 22 d’abril van tenir lloc al poble del Pradell, al Priorat, les jornades Energia i Territori, perpètuament hipotecats?

Imatge

Organitzades per diversos col·lectius d’àmbit local i supramunicipal, principalment del Priorat i la Terra Alta, a les jornades es va qüestionar el model energètic que vivim, quin és l’horitzó que estem sembrant i com podem reconduir-lo cap a un futur viable amb l’entorn i la supervivència dels pobles i barris.

La temàtica no era pas senzilla i existia el risc de desviar-se cap a qüestions parcials o anecdòtiques que podien entorpir la molta feina a fer en tot just un cap de setmana. Però la bona organització, la impotència davant les experiències viscudes i la voluntat de crear alguna cosa millor al que el devenir ens ha portat fins avui van fer que el temps emprat fos profitós i que es trobessin compromisos per donar continuïtat a la trobada.

Les jornades es van desenvolupar al voltant de tres preguntes.

Què tenim?

Pedro Prieto va exposar la situació en termes tècnics i geopolítics pel que fa a les energies nuclear, biocombustibles i renovables. Va explicar com hem arribat a la fi del petroli barat -que sostenia de manera absoluta i indiscutible el nostre modus vivendi- i com estem entrant de ple en l’època de l’escassetat sense haver trobat la resposta miraculosa, que sempre deixàvem per demà i que havia de permetre continuar tractant els recursos naturals com a infinits mentre creixíem exponencialment.

Aquesta conferència -emocionalment esfereïdora- va completar-se amb una taula rodona titulada Lluita legal i exemples al territori en què, des del prisma jurídic, ambiental i social i amb la participació de grups locals, es va perfilar com funciona l’ecocràcia energètica i com no hi ha cap voluntat d’abandonar l’energia nuclear malgrat els riscos associats que seguim menystenint.

Els veïns d’Ascó i la plataforma en defensa de la Terra Alta van exemplificar com l’etiqueta de NIMBY -o cultura del no– és una estratègia terminològica d’aquells qui, simplificant els conflictes en el territori, consideren l’oposició a un model eòlic especulatiu i de concentració de poder un col·lectiu desinformat i insolidari contrari a tot. Va ser interessant la reividicació de l’autoestima pel propi territori i com “un cop ets un NIMBY ja sempre més ho seràs” donada la insistència per instal·lar infraestructures sempre als mateixos llocs.

Què volem?

Joan Martínez Alier va exposar casos de conflictes energètics i els seus resultats de manifesta injustícia social i ecològica, com clarament exemplifica l’expressió “els pobres venen barat”, i va vincular-ho a la necessària transició metabòlica.

Sergi Saladié va complementar la reflexió amb el concepte d’autosuficiència energètica interconnectada que s’està duent a terme, per exemple, al poble de Samsø (Dinamarca), lligant aquesta iniciativa amb el projecte De l’ecopoble a ecocomarca impulsat per IAEDEN a l’Empordà.

La taula rodona subsegüent va debatre sobre l’autosuficiencia i els projectes actualment en marxa. Van intervenir Som Energia, la cooperativa energètica Cresol, la cooperativa Solar de Cabacés i Jaume Domingo, de l’Escola Agrària de Manresa, que va exposar projectes desenvolupats arreu del món i com és possible dur a terme substancials canvis respectuosos amb el medi a partir de petites inversions econòmiques.

Què fem?

En aquest punt i un cop assentat el que s’havia tractat el dia abans, es va posar en comú tot el que s’havia parlat i es va lligar amb el món juridico-polític local i l’afectació de les grans infraestructures en l’actitud i interrelacions com a poble i entre veïns.

Es va mostrar com mentre algunes empreses s’han enriquit i s’enriqueixen de forma clara amb la implantació de l’energia eòlica, i sovint de forma especulativa, les promeses de millora local no sols no s’han plasmat sinó que han creat una fractura entre aquells qui consideren que les promeses encara poden arribar o en treuen algun benefici directe i aquells qui han estat expropiats amb compensacions mínimes o es neguen a restar de braços creuats mentre aquestes grans empreses estan canviant la fesonomia del territori on viuen.

Entrant al tema de les nuclears, i amb el commovedor relat del dia anterior sobre les pressions i amenaces dels veïns que encara reclamen el tancament a Ascó, es va explicar com un cop depens econòmicament d’aquesta xacra energètica, de forma directa o indirecta, el poble i rodalies es converteix en carn de nuclear, on difícilment hi cap la critica pública i les propostes de canvi de model.

Posteriorment els assistents es van dividir en dos grups de treball propositiu per tal d’establir en quines línies cal actuar per tirar endavant un model energètic més democràtic i autosuficient.

Un resum sintètic d’aquestes propostes inclou:

  • El desenvolupament de proves pilot d’autoabastament local junt a plans de desenvolupament d’implantació d’energies renovables a nivell de territori interconnectat.
  • Reducció del consum energètic en totes les seves formes, tot aprenent complementàriament dels nostres predecessors mètodes d’estalvi energètic i aprofitament de recursos.
  • Potenciar l’autonomia en detriment de la dependència tant energètica com econòmica, incloent l’energia en la planificació municipal i territorial a llarg termini a tot Catalunya sota l’objectiu de tendir al màxim cap a l’autosuficiència tant energètica com de gestió de residus.
  • Crear materials i eines de difusió per prevenir del que suposa per a un poble la implementació de grans infraestructures energètiques i com vehicular-ho i trobar respostes per tal que no torni a passar el que ha succeït fins ara respecte de la fractura social i l’enfrontament entre veïns.
  • Crear materials i eines perquè a les regions netament dependents energèticament, sobretot l’àrea metropolitana, prenguin consciència del que suposen aquestes infraestructures i com la solidaritat territorial comporta també responsabilitat.
  • Seguir lluitant perquè “ni ara ni mai, ni aquí ni enlloc” la nuclear segueixi existint malgrat el seu ínfim rendiment un cop integrades totes les externalitats i els greus i certs perills inassumibles a escala humana.

Al finalitzar les jornades, Pedro Prieto va improvitzar un discurs de cloenda en que va posar de manifest que el Priorat té un gran avantatge per fer front a la crisi energètica donades les qualitats de l’entorn i la dinàmica tradicional, de la qual cal estar-ne molt orgullós, i va tancar el cap de setmana amb una frase senzilla però de contingut profund: “Hi ha una vida digna en 750 Watts/dia”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: