Òmnibus V: Torna l’urbanisme sense ànima

El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres les dues darreres lleis òmnibus impulsades pel govern de CiU: la quarta, sobre l’àmbit audiovisual públic, i la cinquena, relativa a l’urbanisme. Com a col·lectiu ecologista ens preocupa especialment la darrera.

En una nova exhibició de geometria variable, la reforma del text refós de la llei d’urbanisme ha tirat endavant amb el vot global favorable de CiU, PSC, Ciutadans i Joan Laporta.

Després de l’allau legislatiu en matèria urbanística del darrer decenni, calia una nova llei? A quins interessos respon?

L’espina dorsal de la legislació urbanística vigent a Catalunya data de l’any 2002, quan es va aprovar la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. Aquest corpus normatiu s’ha vist alterat i completat, en els anys successius, per altres lleis sectorials, tant autonòmiques com estatals.

La redacció de la Llei 2/2002, confiada en bona part a l’advocat Pere Caralps, tenia com a objectiu principal apostar per un desenvolupament urbanístic sostenible que, després d’anys de desmesura, fes compatible el dinamisme econòmic amb el respecte al medi ambient. Aquest principi rector es va veure enfortit per les polítiques adoptades pels governs d’esquerres entre 2003 i 2010 en matèria ambiental, paisatgística i territorial, entre les quals destaquen l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner o la redacció de diversos Plans Territorials parcials. A escala local, les decisions adoptades pel tripartit van donar satisfacció, en molts casos, a reivindicacions històriques dels municipis i del moviment ecologista, com va ser el cas de l’aprovació definitiva del Pla Especial del Parc de la Serralada Litoral l’any 2004 o la inclusió de Gallecs en la xarxa d’Espais d’Interès Natural l’any 2009. L’esperit conservacionista d’aquestes mesures era evident, i això va situar-les en el punt de mira d’alguns poders econòmics i d’alguns municipis amb vel·leïtats expansionistes.

La cirereta del pastís va arribar amb les polítiques d’habitatge protegit. El tripartit va fer una aposta clara –potser insuficient, però inequívoca al cap i a la fi- per la cohesió social i per fixar les bases d’un parc públic d’habitatge a preu assequible. La Llei de Barris o l’establiment d’unes reserves mínimes legals destinades a la construcció d’habitatge social en són el màxim exponent. Tot això, promotors i constructors ho consideraven una càrrega excessiva que feia menys lucratiu el negoci de l’especulació. Era, per tant, només qüestió de temps que aquests actors –de la mà de la dreta: CiU i PP- es prenguessin la revenja, com finalment així ha estat.

Al servei dels ‘lobbies’

L’excusa de la crisi i l’objectiu de la reactivació econòmica ho justifiquen tot. El 2011 ha estat un any farcit de mesures d’austeritat –de retallades, parlant clar-, però també ha estat un any esmerçat a desmuntar l’arquitectura legal del tripartit, i d’una part del pujolisme. La millor prova són les 77 lleis i els tres decrets legislatius que han estat modificats a través de la tramitació bitllo-bitllo de cinc lleis òmnibus.

Pel que sembla, el text refós de la Llei d’Urbanisme de 2010 presentava per a CiU “certs aspectes susceptibles de millora”: 93 articles, ni més ni menys, que amb la seva supressió i/o modificació dilapiden la funció social de l’urbanisme i el tornen a posar en les mans plenipotenciàries de bancs, constructors i promotors.

A partir d’ara, la llei:

– Exhimeix determinats municipis de l’obligació de reservar sòl per a habitatge protegit, donant peu a un increment de la demanda exclosa d’habitatge per raons d’emancipació o emergència social entre determinats col·lectius (gent jove, gent gran, famílies monoparentals…). En concret, la llei preveu suprimir l’obligació del 10% de reserva addicional per a habitatges de protecció oficial en el cas dels municipis de més de 10.000 habitants i capitals de comarca, i permet als municipis més petits que, també sense topalls, estableixin, o no, les seves pròpies reserves.

– Introdueix “mecanismes més àgils per requalificar sòl i facilitar les execucions immediates”. La llei admetrà que els municipis puguin ordenar el seu territori sense necessitat de tramitar plans parcials, la qual cosa suposa saltar-se els terminis d’exposició i informació públiques i bandejar la participació ciutadana dels processos urbanístics.

– Flexibilitza el règim urbanístic aplicable a les instal·lacions industrials situades en sòl no urbanitzable, que és un sòl amb vocació agrícola o forestal i, per tant, impropi per acollir aquest tipus d’activitat per les repercussions que pot causar sobre el medi.

– Amplia els usos admissibles en masies i cases rurals, la qual cosa pot entrar en col·lisió amb els seus valors històrics, culturals o arquitectònics, i amb la naturalesa rústega del sòl.

– Modifica els supòsits que regeixen els diversos tipus d’infraccions urbanístiques, fent-los menys onerosos per a l’infractor.

– Modifica, també, diversos aspectes relacionats amb l’ordenació i la gestió del litoral, rebaixant-ne el nivell d’exigència i protecció.

– Per últim, la llei estableix una pròrroga extraordinària fins al 31 de desembre de 2014 perquè tots els titulars de llicències d’obres que s’han vist afectades per la crisi puguin reprendre-les sense haver de sol·licitar una altra llicència adaptada a la normativa tècnica vigent si es demostra que això és inviable econòmicament. Òbviament, aquesta inviabilitat econòmica és relativa. Per als promotors sempre ho serà, per descomptat; de manera que aquesta pròrroga esdevindrà a la pràctica un subterfugi que els permetrà d’estalviar-se la implantació de les diverses mesures d’ecoeficiència previstes al codi tècnic de l’edificació: ni millors aïllaments en la construcció, ni energia solar tèrmica, ni res de res.

Els municipis també en resulten perjudicats en un doble vessant -econòmic i qualitatiu-, ja que la renovació automàtica de la llicència els impedirà el cobrament de noves taxes i impostos relacionats amb la construcció (a Alella, el 5% del projecte d’obres, segons les ordenances fiscals en vigor) i la qualitat del nou parc d’habitatges també se’n ressentirà, d’acord amb els motius esgrimits més amunt.

Si en voleu saber més, trobareu una versió ampliada d’aquest article clicant aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: