Tim Jackson i la prosperitat sense creixement. La condescendència de l’Ecocràcia

El passat 26 de gener Tim Jackson va realitzar la presentació del seu llibre a l’Ateneu Barcelonès. Assegut a la mateixa taula que Joan Puigdollers (regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona) va presentar el que figura han de ser les claus de la transició cap a una economia verda basada en els serveis i la valoració no econòmica.

La conferència venia precedida d’una gran expectació, i no es per a menys d’un text que s’anuncia com la resposta miraculosa d’un Green New Deal que permetria, sense provocar cap daltabaix, passar d’una economia creditícia i expansionista a una de valorització no econòmica.

La frase estrella del seu discurs va ser la de: “en la actualitat convencem la gent per gastar diners que no te, en coses que no necessita, per no sentir vergonya davant gent que no li importa.”

És a dir redueix els conflictes ecològics a causes econòmiques i critica el sistema moral induït als consumidors per la cultura del creixement.

Es tracta d’un discurs que centra els problemes ecològics en aspectes estrictament econòmics, i tot i que es pot considerar vàlida l’argumentació multivalor enfront a una monetització de la vida la proposta renuncia a la idea de responsabilització. Al centrar-se només en conjugar economia i situació ambiental, de manera indirecta, torna a fer una reducció a termes estrictament econòmics (amb una patina moral) de forma perillosament similar a les promeses Kyotonianes  “d’anar avançant en la bona direcció” sense mesures vinculants  (procrastinació ambiental en diem altres).

A totes llums es tracta d’un discurs ecokeynesià, situat dins al marge de crítica permesa pel sistema, que fa un refregit d’idees pròpies d’alguns corrents crítics apareguts els últims 30 anys (eco-feminisme, decreixement, crítica a l’economia crematística, peakoil,…) i ho escampa sobre un suport clàssic d’economia ecofriendly. És a dir, aquella que sense plantejar cap qüestionament institucional, o de distribució de poders, intenta apostar per solucions anunciant les bondats d’un nou canvi (nou, sempre nou…) que amb una estratègia Win-Win, on tothom hi guanya, ens dura a una societat millor que tindrà en compte els valors morals a l’hora de prendre decisions econòmiques.

El més interessant de la conferència fou una intervenció del public que va destacar el perill d’un discurs que es basi en la bondat dels dirigents a l’hora de tendir cap a un futur més responsable donat que permet seguir tenint el control a aquells que tan sols busquen el lucre immediat. I va recordar com per exemple a l’Ametlla de Mar, darrera les inversions “sostenibles” en grans molins de vent aprop de la costa (sense estudi d’alternatives malgrat afectar una zona ZEPA i albergar una imprescindible pradera de posidònia) la instal·lació eòlica pretén ser realitzada per les mateixes empreses que treballen en les instal·lacions d’energia nuclear (Acciona i Alstom) que alhora intenten ridiculitzar les veus opositores al projecte.

Es tracta d’una fugida endavant socio-ambiental que encaixa perfectament en la crítica que fa Simon Charbonneau a les respostes estúpides. On per exemple davant el problema dels residus la Ecocracia afavoreix el reciclatge més que no pas la minimització dels mateixos. Economia verda li diuen quan no és altra cosa que una expressió més de la concentració de poder en les decisions ambientals en favor dels macroprojectes i la submissió institucional, acadèmica i ambientalista als interessos heterònoms.

Com encaixa la compra massiva de terrenys amb aqüífers rics, per part dels fons especulatius i economies creixents, expulsant els agricultors tradicionals en aquesta suposada bondat de la nova era? Perquè són les grans empreses les que han de fer les inversions verdes i oferir els llocs de treball verds mentre gaudeixen de les ajudes estatals? Com hem de confiar en que funcioni la tutela dels governants en aquest procés quan no són capaços no ja de controlar sinó d’assumir que no tenen cap tipus de capacitat de decisió sobre els fons especulatius transnacionals?

Es francament curiós que en la mateixa taula estigués reunit Jackson i Puigdollers, regidor de Medi Ambient de Barcelona, una ciutat que supera dia si dia també els límits màxims de contaminació atmosfèrica tot i haver implantat mesures Win Win com la velocitat variable, la zona verda i l’afavoriment de vehicles amb baixes emissions al temps que retalla línies de ferrocarril i d’autobús.

Aquesta mena de discursos semblen oblidar que qui ha aconseguit els pocs marges de respecte cap al medi ambient ha estat la mobilització social, l’organització d’entitats i l’actitud de resistència de ciutadans anònims més que no pas la bondat dels dirigents polítics. No és caritat ni condescendència el que necessita el nostre entorn, és responsabilitat i responsabilització, respecte cap al nostre sustent i satisfacció del bé comú.

Són les decisions Ecocràtiques les que ens han de dur a un futur “més sostenible”? No gràcies!

Advertisements

2 responses to “Tim Jackson i la prosperitat sense creixement. La condescendència de l’Ecocràcia

  1. joan 10 febrer 2012 a les 14:35

    Em sembla que tu no has llegit el llibre de Tim Jackson, amb la seva crítica al consum de mercaderies, etc. Per si de cas, el llibre de Tim Jackson es diu Prosperitat sense Creixement. Parla de la felicitat, dels indicadors socials i no pas unicament dels indicadors econòmics. Te molta influència de la psicologia social..

    Opines amb condescendència i superioritat moral sense haver llegit el llibre. Et cal 3 hores per llegir el llibre, i després podràs opinar. jma

    • La Garnatxa 14 febrer 2012 a les 15:05

      Bon dia Joan,

      Primer de tot agrair el teu comentari que és de totes totes un honor.

      Segon, és cert que el post no fa referència al llibre, sinó a la presentació en si, el que es va dir a l’Ateneu i que es pot veure integrament al canal youtube del propi Ateneu:

      Tercer, certament que per a un anàlisi profund cal llegir el llibre, però en base al que va dir a la conferència, el post tracta el tema dels futuribles i la fugida endavant de la qual Tim Jackson no escapa,o almenys no va fer-ho en la seva ponència.

      Quart, segurament aquest post no és el vehicle per un debat mesures reformistes – antisistèmiques, però corregeix-me si m’equivoco que a la conferència no es va entrellaçar cap tipus de responsabilitat amb la situació ecològica del present més enllà de la individual o com a consumidors, com si tot fos legítim i tansols fos un error de càlcul.

      Cinquè, com tu bé ens has ensenyat, el fet de realitzar un bon anàlisi o diagnosi no implica que les mesures propositives siguin idònies. I sincerament, les que es van exposar a la conferència incloent les inversions “verdes” dels grans bancs disten molt d’afrontar la crisi multidimensional actual de manera valenta. Com va dir aquell semblen més una dolça cançó de bressol per a fer-nos més suportable el present.

      Sisè, no se si la meva actitud es alhora condescendent o si la meva moral val gaire més al pes que la meva convicció, el que si sé es que el pes dels poders heterònoms i el biaix curterminista, almenys en el dret ambiental, segueix impedint que com a societat actuem de manera racional i responsable tot i tenir les normes que així ho permeten. I que és l’esforç de persones anònimes i la voluntat de no renunciar a viure en el respecte la que entorpeix l’acceleració de la dissonància entre discurs i fets i crea el bagatge intergeneracional de resistència. I es clar que aquest fet no canviarà gaire si no som capaços d’afrontar els problemes presents en el present i seguim aplicant mecanismes Win-Win que eludeixen parar, reflexionar, discutir i ser responsables.

      Setè, en tot cas, donat que has escrit en aquest blog, em veig obligat a llegir-me el llibre i respondre, disculpar-me o reafirmar-me o un poc de tot plegat en un futur article. Et mantindré informat.

      Altra vegada, gràcies per escriure i els millors desitjos per al futur.

      Signat: Oriol Font

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: