La solitud del PSC

Ara com ara el PSC juga un paper marginal en la política local per voluntat de l’electorat i també, pel que sembla, per voluntat pròpia de la seva agrupació local. Altrament costen d’entendre determinades actituds, com ara votar a favor de la construcció de calçades laterals a la C-32, o oposar-se a l’ingrés d’Alella en l’Associació de Municipis per la Independència, i encara menys si s’argumenten poc o de cap manera.

Sobre la primera qüestió, Glòria Mans (a la fotografia, al costat de Joan Rangel) va assegurar que la Ronda de Mataró estava contemplada en el Pacte de mobilitat del Maresme signat el 2010 i es va limitar a dir que “per al PSC la Ronda de Mataró és irrenunciable”; una explicació –pobre i breu, la veritat- que pot ser vàlida per a l’ortodòxia del partit però que difícilment té en compte els interessos i els matisos locals. De fet, el PSC s’hi va ben retratar, ja que fins i tot el PP es va abstenir i la moció de La Garnatxa es va aprovar finalment amb els vots a favor d’ERC-Sumem per Alella, CiU i Gd’A.

Pel que fa a la segona qüestió, és veritat que en certes poblacions, en especial de l’àrea metropolitana, els socialistes han votat contra l’adhesió a aquesta associació; però també ho és que en d’altres, especialment a comarques, els seus representants o bé s’hi han abstingut o bé hi han votat obertament a favor.

Sociològicament i coneixent el poble, sobta que el PSC d’Alella no hagi sabut triar una opció més elegant, ajustada al perfil majoritàriament catalanista dels seus simpatitzants. El seu soci de govern també l’hi hauria agraït.

I és que, políticament parlant, el vot contrari evidencia un triple error de càlcul: en primer lloc, perquè es desmarca del soci majoritari de la coalició de govern; en segon lloc, perquè representa una autoexclusió en el sentit que se situa voluntàriament al marge d’un ampli i creixent consens social en relació a aquesta qüestió i visualitza, de retruc, l’existència d’una majoria alternativa formada pels 6 vots d’ERC-Sumem per Alella i els 3 vots de CiU, i, en tercer lloc, perquè el PSC no només va perdre estrepitosament la votació, sinó que, a més, va fer-ho alineant-se al costat del PP.

I així com el PSC va justificar el seu vot amb el silenci –sobre això Mans no va badar boca-, el PP s’hi va esplaiar. El seu portaveu, Javier Berzosa, va felicitar irònicament els grups d’ERC i CiU per “formar part d’un club social a l’estil Walt Disney amb objectius idíl·lics i bucòlics” i va exigir conèixer el cost econòmic que se’n derivaria per a l’Ajuntament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: