Caixes nius per a mallerengues

Una trentena de persones va participar aquest diumenge en una excursió pel camí de la Cornisa -entre la pedrera d’en Salvat, a Alella Parc, i el turó del Galzeran, a Mas Coll- amb la finalitat d’instal·lar-hi una dotzena de caixes niu destinades a facilitar la reproducció de la mallerenga. L’activitat formava part d’un curs gratuït organitzat conjuntament pel Punt d’Informació del Parc i l’Oficina de Turisme de Can Lleonart que consta de tres sessions: un taller de construcció de caixes niu (realitzat el desembre), una sortida de camp per instal·lar-les, i encara una altra per fer el control i seguiment de la posta.

La majoria de les caixes havien estat prèviament fetes pels mateixos assistents, infants i adults que van prendre part en el primer taller, si bé els voluntaris de la secció local de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) també en van portar algunes de seves per qui en volgués.

Assessorats per un educador ambiental i per espai de quatre hores, els participants van identificar el llocs i els arbres més adients abans de penjar-les amb l’ajut d’una perxa. No sempre és fàcil: cal triar branques fermes i sanes situades entre els 3 i els 6 metres d’alçada (per facilitar l’entrada i sortida directa dels ocells, i impedir l’accés de depredadors), i ben orientades al sol del matí per mantenir la temperatura del niu quan els pares surten a cercar aliment. Una bona assolellada és determinant en el procés reproductiu. Al solei, les niuades poden ser de 6-8 i fins i tot dotze ous, mentre que en les zones d’obaga difícilment passaran de 2 o 3 perquè els pares hauran d’invertir molta energia a covar-los en comptes de sortir a caçar.

En aquest cas, les caixes es van situar a distàncies prudencials, l’una de l’altra, de 200 metres. Les mallerengues són ocells territorials i s’estima que el radi d’acció d’una parella és oscil·la entre els 80 i els 100 al voltant del niu. Com veurem una mica més endavant, la densitat de nius ens parla de manera indirecta de la salut del bosc.

La mallerenga com a bioindicador

La col·locació de caixes niu no respon a la manca de llocs naturals on niar, sinó a l’interès de l’òrgan gestor del Parc de la Serralada Litoral per conèixer de primera mà l’estat dels boscos. I per fer-ho se serveix d’un indicador natural excel·lent: les mallerengues. Per això, el forat de totes les caixes niu col·locades fa exactament 28 mm de diàmetre amb l’objectiu destinar-les a la nidificació de la mallerenga i limitar-ne la utilització per part d’altres aus.

A casa nostra hi ha cinc espècies: la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus, a dalt a l’esquerra),  la mallerenga carbonera (Parus major, a dalt a la dreta), la mallerenga blava (Parus caeruleus, a baix a l’esquerra) i la mallerenga petita (Parus ater, a baix a la dreta), i  totes elles reuneixen una triple condició que les fa ideals per subministrar-nos informació sobre la biodiversitat i la salut del nostre ecosistema. Aquestes tres condicions són les següents:

– És un ocell abundant, fàcil de resseguir i procliu a instal·lar-se dins d’una caixa niu per ser monitoritzat.

– És un ocell resident (és a dir, no migrant), la qual cosa ens permet d’observar-lo no sols durant tot l’any, sinó al llarg de tota la seva vida. El seguiment de la caixa niu abans i després de les postes ens facilitarà informació molt valuosa: si n’hi ha fet només una (al març), o dues (març i juliol); si hi ha polls morts, etc.

– És un ocell insectívor. Amb la seva dieta, les mallerengues contribueixen al control de plagues -contra la processionària del pi, per exemple-, la qual cosa redunda en l’estat fitosanitari del bosc (una mallerenga carbonera pot ingerir diàriament 1.500 ous d’àcars i insectes, sense comptar larves, nimfes i adults). Si totes les caixes nius instal·lades es colonitzen voldrà dir que l’hàbitat de l’entorn és prou ric per alimentar una alta densitat d’ocells; i al contrari, si n’hi que queden sense ús significarà que el medi no és capaç d’aportar prou recursos.

De fet, la propera sortida de camp, prevista per a mitjan març, consistirà a despenjar totes les caixes, veure quantes han estat ocupades, comptar-ne els ous i tornar-les a deixar al seu lloc. Si esteu interessats a participar-hi, només cal que us adreceu al Punt d’Informació del Parc de Can Lleonart per formalitzar la vostra inscripció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: