El PP anuncia una reforma en profunditat la llei de Costes

En la seva primera compareixença com a ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va anunciar divendres que el Govern del Partit Popular (PP) vol dur a terme “una reforma molt profunda de la llei de Costes” per fer-la “plenament compatible amb el creixement econòmic, la generació de llocs de treball i la contribució a la crisi”.

Les paraules d’Arias Cañete han estat interpretades com una amenaça per part de les principals entitats i coordinadores ecologistes, ja que podrien donar peu a retallar o eliminar, segons els casos, les franges de protecció existents en determinades àrees d’interès natural a l’entorn de dunes, marjals o maresmes.

El ministre considera que la llei, tal com està redactada, no contribueix a la consecució d’objectius econòmics. Certament, quan es va aprovar, l’any 1988, la llei pretenia tot el contrari: preservar la costa i garantir-ne un desenvolupament sostenible.

La pretensió de reformar la llei de Costes amb visió economicista és nova per part de l’administració central. Històricament, qui menys cura ha tingut del litoral sovint han estat els mateixos governs regionals, com el valencià, el murcià o el balear. A Catalunya, el govern tripartit va aprovar el 2005 el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) per protegir de l’edificació els sòls lliures situats en una franja de 400 metres de la façana costanera.

‘Inseguretat jurídica’ i pressions internacionals

El programa electoral del PP no citava la modificació de llei, si bé la FAES -la fundació del partit- hi estava treballant davant la teòrica “inseguretat jurídica” que la seva aplicació hauria generat entre milers d’estrangers amb cases vora el mar i les consegüents pressions diplomàtiques i polítiques exercides per part dels seus països d’origen (Alemanya i Gran Bretanya, especialment). Existeix una Associació Europea de Perjudicats per la Llei de Costes (AEPLC).

La llei estableix el domini públic de totes les platges, però no n’especifica una distància concreta, sinó que es remet a conceptes i accidents geogràfics com ara dunes o penya-segats, segons les particularitats orogràfiques de cada lloc. Tot plegat ha obligat a realitzar centenars d’operacions de delimitació per part dels tècnics del Ministeri al llarg d’aquests 20 anys que han donat a peu a diversos contenciosos legals i a l’enderroc d’edificacions, expropiacions i múltiples afectacions. És el cas, per exemple, d’Empuriabrava.

Segons els ecologistes, el canvi legislatiu que planteja el PP pot tenir efectes retroactius de dos tipus: pot legalitzar edificacions i situacions que actualment vulnerarien la normativa, i podria posar en crisi el compliment de sentències ja dictades i aplicades; la qual cosa donaria pas a reclamacions patrimonials milionàries contra l’administració de l’Estat.

A més, la “reforma en profunditat” de què parla el ministre obre la possibilitat a prorrogar, heretar i traspassar concessions inter vivos en zones de domini públic –la majoria de les quals finalitzaven l’any 2018-, així com a autoritzar noves ocupacions temporals de sòl per raons econòmiques.

Mr. Xiringuito i Georgie Dann

Fa cosa d’un any, Mariano Rajoy va declarar que al seu partit li agradaven les guinguetes a la platja amb aquestes paraules: “sí a los chiringuitos; nos gustan los chiringuitos; queremos los chiringuitos; forman parte de nuestro ser y mientras este partido exista habrá chiringuitos en Málaga y en Pontevedra también”.

Antològic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: