Òmnibus o piconadora?

Segons el DIEC:

– Òmnibus: Vehicle públic o privat que té capacitat per transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor.

– Piconadora: Màquina que serveix per piconar.

Doncs bé, el Parlament de Catalunya ja ha completat la tramitació de les tres primeres lleis òmnibus. Dimecres passat es van aprovar les anomenades lleis de simplificació i millora de la regulació, d’una banda, i d’agilitat i reestructuració administrativa, de l’altra. Dijous va ser el torn de la llei de promoció de l’activitat econòmica.

Teòricament, l’objectiu d’aquest paquet de mesures que modifica un total de 77 lleis i tres decrets legislatius consisteix a simplificar l’estructura i la burocràcia de la Generalitat per reactivar l’economia. A la pràctica, les conseqüències immediates són unes altres: desregulació d’alguns àmbits -amb especial incidència en matèria de medi ambient i habitatge- i liberalització de serveis i recursos públics, la qual cosa deixa la porta oberta a la seva externalització.

L’aprovació de les tres primeres lleis òmnibus ha estat possible gràcies a l’entesa de CiU amb el PP i, en menor mesura, amb ERC i PSC. Tot i el lleig del vot contrari de la federació nacionalista a la investidura de Mariano Rajoy com a nou president del Govern de l’Estat, CiU i PP segueixen entenent-se a la perfecció: més del 90% d’esmenes dels populars han estat acceptades.

Els projectes de llei van arribar al ple del Parlament amb 938 esmenes vives, majoritàriament subscrites per ICV (446) i ERC (219) i després que diverses entitats cíviques i ecologistes presentessin 2.334 al·legacions durant la fase d’informació pública, com és el cas de La Garnatxa. La incidència d’aquestes objeccions sobre el fons i la forma del procés -que ha estat denunciat sense èxit al Consell de Garanties Estatutàries- ha estat pràcticament nul·la i les poques esmenes transaccionades amb els republicans únicament fan referència a cultura i activitat econòmica.

Com una piconadora, el Govern de CiU fa la seva: no escolta la veu de la societat organitzada i fa cas omís de les recomanacions dels organismes públics sectorials. El passat 20 de juny, el Consell Assessor de la Generalitat per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va emetre informe prescriptiu al respecte. D’entrada, el CADS advertia el Govern que l’avantprojecte de llei preveia “modificacions normatives substancials que no suposen necessàriament una simplificació administrativa”, ni una “millora de la competitivitat”. Per això, “el CADS considera que aquest no és el procediment adequat per tramitar la modificació substancial de lleis amb importants repercussions sobre la protecció ambiental i el desenvolupament sostenible del nostre país”.

En espera de la publicació al web del Parlament de la publicació íntegra dels textos aprovats, tot seguit enumerem les principals modificacions introduïdes des d’una perspectiva de defensa del medi ambient i dels drets col·lectius:

Llei de simplificació i millora de la regulació

– Pel que fa la xarxa d’espais naturals, la llei redueix la superfície del Parc Natural del Cap de Creus en favor del sòl urbanitzable a la vall de la Santa Creu, i deroga la prohibició fixada per la llei d’accés motoritzat al medi natural, en vigor des de 1995, de circular amb vehicles a motor per pistes i camins de menys de 4 metres d’amplada. En el seu informe, el CADS alertava que aquesta pràctica “pot suposar una afectació important en determinats espais naturals” i “una clara incidència negativa en la convivència de vehicles i persones”, per la qual cosa “només s’hauria d’autoritzar en casos molt concrets”.

– Quant al cicle de l’aigua i sota la premissa de reduir l’estructura actual, la llei modifica el Text refós de la legislació en matèria d’aigües i integra l’ens d’abastament -Aigües Ter-Llobregat (ATL)- en l’organigrama de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per al CADS, això “aprima el sector públic de la Generalitat”, un fet que “pot tenir conseqüències importants en la qualitat del servei i en la prestació de serveis, que es podran privatitzar”. Per tot plegat, el CADS emfasitzava que “la gestió i explotació de les instal·lacions ha de ser pública” per evitar “situacions de privilegi”.

Llei d’agilitat i reestructuració administrativa

– La llei suprimeix el Consell Català de la Producció Integrada i el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, i transfereix les funcions respectives al Departament d’Agricultura.

– La llei fa una reordenació administrativa molt àmplia que afecta diversos òrgans i entitats dels àmbits sanitari, territorial i cultural. Hi destaquen la desnaturalització del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), un fet que ja va motivar la dimissió en bloc de 10 dels 11 membres el passat 7 de novembre en considerar que el projecte de llei suposava “una involució política i cultural, que buida la institució de continguts fonamentals i la converteix en un organisme irrellevant”. També li ha tocat el rebre a l’Institut Català de la Salut (ICS). Sota l’argument de dotar-los de major autonomia, la nova normativa preveu la “descentralització” i constitució en empreses amb personalitat jurídica pròpia de diversos organismes del sistema públic, com ara hospitals i Centres d’Assistència Primària (CAP); una fragmentació que pot acabar amb la privatització dels centres més rendibles econòmicament i la marginació de la resta.

Llei de promoció de l’activitat econòmica

– En l’àmbit agroambiental, la llei deroga el capítol VI de la llei 1/2008, de contractes de conreu, que preveia el dret d’adquisició preferent de sòl agrari a favor de la Generalitat en determinades condicions. En aquest punt, el CADS “desaconsella que es deixi sense efecte aquesta normativa”, ja que afavoria la preservació de l’activitat agrícola.

– Pel que fa a activitats d’alt impacte paisatgístic i ambiental, la llei en rebaixa les garanties i amplia els supòsits en què hi ha prou amb una simple comunicació prèvia per posar en funcionament instal·lacions relacionades amb la gestió de residus i l’activitat ramadera. En el seu informe, el CADS considera que aquest canvi “suposa controls més laxes” i alerta que “és possible que aquest procedir no afavoreixi la simplificació administrativa i suposi més càrrega per a l’administració de la Generalitat en haver de fer la consulta prèvia cas a cas, si es volen seguir mantenint les garanties mínimes suficients”. I conclou: “A parer del CADS aquest canvi pot afectar les garanties de prevenció i protecció, atès que l’avaluació cas per cas pot subestimar l’impacte d’activitats que amb el procediment actual tindrien majors garanties d’establir les mesures preventives i correctores pertinents”.

– Per últim, la llei liberalitza el mercat del transport de viatgers per carretera i permet la captura en viu de determinats ocells cantaires, la qual cosa suposa -en paraules del CADS- “la desprotecció d’espècies autòctones com el pinsà comú, la cadernera o el passerell”.

Propera tanda: urbanisme i mitjans de comunicació

L’amplíssim abast de la reforma, per un costat, i l’aritmètica parlamentària, per l’altre, va fer que l’avantprojecte de llei òmnibus presentat pel Govern de CiU el passat mes de juny hagi acabat viatjant en cinc paquets.

Aprovats els tres primers, resten encara pendents de discussió els altres dos: la reforma de les lleis d’Urbanisme i d’Habitatge, d’una banda, i les del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la comunicació audiovisual de Catalunya, de l’altra.

Per anar fent boca sobre la primera qüestió, us proposem una lectura força clarificadora.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: