Embolica que fa fort: peatge, error i tancament transitori

Avui, el programa Els Matins de TV3 demana als televidents què pensen “de l’error del Govern amb la paga extra dels funcionaris?”

La pregunta ve a tomb perquè ahir va transcendir que el Departament d’Economia havia descomptat per endavant la totalitat de l’IRPF de la paga de Nadal als seus treballadors, 231.000 persones que aquest mes de desembre veuran ajornat el 20% de la nòmina. N’hi ha per llogar-hi cadires, ja que malgrat haver mantingut converses obertes amb els sindicats per negociar noves retallades a la funció pública, el conseller Andreu Mas-Colell no va assabentar-los de l’adopció imminent d’aquesta mesura.

La reacció dels treballadors -amb concentració inclosa a les portes del Parlament i l’amenaça de denunciar el Govern per “apropiació indeguda“- va cuitar al president de l’executiu, Artur Mas, a reconèixer anit mateix que l’afer no havia estat “un problema de comunicació”. “En aquest cas -va dir- hem comès un error”, per la qual cosa en va demanar “disculpes”.

A la sessió de control d’ahir al Parlament, el titular d’Economia va revelar, gairebé a contracor, que la Generalitat està aplicant a la desesperada un “tancament de caixes transitori“, endarrerint temporalment el pagament de les cotitzacions socials a l’Estat. El conseller no va quantificar els diners que suposa aquesta mesura, si bé va admetre que aquest ajornament tindrà conseqüències més endavant: “Això ens ho descomptaran. Però en fi, servirà per passar unes setmanes”.

Malgrat l’expressió utilitzada, és obvi, amb aquest plantejament, que això no té res a veure amb el tancament de caixes que es reclama des de diversos àmbits, que és una crida a la insubmissió fiscal.

El 0,35% en té la culpa

Si anem al fons de l’assumpte, trobem que el motiu esgrimit per CiU per no pagar els proveïdors i per no abonar íntegrament els salaris dels empleats públics i retenir-los anticipadament el 100% de l’IRPF és l’impagament a la Generalitat, per part de l’Estat, dels 759 milions d’euros previstos a la disposició addicional tercera (DA3) de l’Estatut. Sí això és certament així -i tal com diu Mas-Colell és un “xoc devastador en la tresoreria”-, haurem de convenir dues coses:

– La primera, que Catalunya agonitza per no res. Si un forat de 759 milions posa al límit del col·lapse la tresoreria de l’administració d’una nació que té un producte interior brut anual de 215 mil milions d’euros és perquè aquesta administració actua com a mera sucursal d’un Estat colonial que espolia una part dels seus ciutadans: els catalans. Ho hem sentit a dir moltes vegades: Espanya ens desposseeix cada any del 10% dels nostres recursos econòmics.

Diguem les coses pel seu nom: 759 milions representen el 0,35% de la riquesa generada a Catalunya. Aquest no és el problema. El problema és la dependència d’Espanya i el dèficit d’entre 18.000 i 22.000 milions d’euros que resulta de la diferència entre els impostos que els ciutadans i les empreses del país paguen cada any a l’administració espanyola, d’una banda, i la despesa pública rebuda per part d’aquella administració en forma d’inversions i serveis, de l’altra.

– La segona, que CiU manlleva a la DA3 el seu sentit finalista i n’interpreta el text de manera molt diferent a com està redactat. Si anem a la font, la DA3 diu, literalment, que “la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures […] s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives”. És a dir, l’Estatut consigna aquests diners a política d’infraestructures, i no a despesa corrent. En altres paraules: els 759 milions es podrien destinar a estendre les exempcions dels peatges als maresmencs, però no pas a pagar sous.

En conseqüència i reprenent el fil de l’argument, què en pensem, de l’error?

Es poden pensar moltes coses -a favor o en contra dels qui l’han comès- però n’hi ha una que que no admet discussió. Si aquest episodi -com el de Boi Ruiz quan va deixar caure el globus sonda del copagament sanitari el passat mes d’agost- l’hagués protagonitzat un conseller d’ERC o d’ICV, l’oposició ja n’hauria exigit la destitució, el Parlament n’hauria votat la reprovació i assistiríem a una campanya mediàtica implacable per denunciar la crisi, la incapacitat i la descoordinació del Govern.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: