Durban: 10 anys més d’irresponsabilitat en les emissions de CO2

El desembre de 2012 expirarà el primer període fixat pel Protocol de Kyoto, un conveni internacional auspiciat per l’ONU que cercava el compromís dels governs signataris per reduir voluntàriament un 5,2% les emissions de gasos d’efecte hivernacle prenent com a referència els nivells del 1990. L’objectiu principal era lluitar contra els efectes del canvi climàtic i evitar que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 2 i 6 graus centígrads d’aquí al 2100. Entre els països industrialitzats, la Unió Europea n’és el màxim avalador, tot i que alguns dels seus membres han incomplert les seves obligacions.

L’any 2010, les emissions de diòxid de carboni (CO2) van assolir el seu rècord històric -10.000 milions de tones- i les projeccions per a 2011 apunten a un increment del 3%. En aquests moments, la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera se situa en 390 parts per milió -quan el nivell anterior a la revolució industrial era de 280 ppm- i l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) assenyala el 2017 com la data límit per acotar l’increment tèrmic, abans no sigui irreversible.  En efecte, els experts situen en dos graus centígrads el llindar que no s’hauria de sobrepassar per evitar greus pertorbacions climàtiques. Aquest augment de temperatura es produiria si la fracció de CO2 a l’atmosfera superés les 450 ppm. Per no sobrepassar aquest límit, l’AIE considera que les emissions anuals han de disminuir un 50% respecte de la xifra actual en els pròxims 40 anys.

Nova oportunitat a Kyoto

El passat 11 de desembre es va cloure a la ciutat sud-africana de Durban una nova cimera mundial del clima. Els objectius eren clars. Es tractava de substituir el Protocol de Kyoto per un de nou que fixés objectius més ambiciosos i que sumés als compromisos de reducció les principals economies emissores: la nord-americana i la xinesa.

Però no ha estat així. Sense arribar a reeditar el fracàs de la cimera de Copenhagen de 2009, la trobada s’ha tancat in extremis després tretze dies de negociacions amb un acord de bones paraules, però sense l’adopció de compromisos efectius i vinculants que permetin frenar l’escalfament global.

Ho ha impedit la divergència d’interessos dels països i actors participants. Hi han pres part 192 estats, alineats en tres grups amb veu pròpia. D’una banda, hi havia la Unió Europea, que al final de les jornades comptava amb el suport d’una coalició dels països menys desenvolupats i de l’Associació de Petits Estats Illencs (AOSIS), els que ja estan patint les conseqüències del canvi climàtic i els que podrien arribar a desaparèixer, engolits sota les aigües de l’Oceà Pacífic. Tots ells eren partidaris d’assumir noves responsabilitats i d’estendre-les al segon grup: el format pels Estats Units com a primer país emissor i a la Xina i l’Índia com a les principals potències emergents. Al mig -i molt crítics amb uns i altres- hi havia un centenar de països d’Àfrica i Sud Amèrica, liderats per Egipte, Veneçuela i Bolívia.

Al final, la cimera de Durban ha acabat amb la idea de tenir un nou tractat internacional el 2015 que entri en vigor el 2020, i amb l’aprovació dels acords següents:

Protocol de Kyoto

Pel que fa a la vigència, s’ha acordat prorrogar-lo mitjançant un segon període que acabarà el 2017 o el 2020.

Pel que fa a la seva aplicació, obligarà als països desenvolupats, tret dels Estats Units, que no el van signar l’any 1997 i segueixen sense fer-ho. D’aquest segon període de Kyoto també en queden al marge el Canadà, el Japó i Rússia, que s’han negat a renovar-lo amb excuses de mal pagador. Aquests estats addueixen que el Protocol és paper mullat perquè els principals causants de l’escalfament global no se’n responsabilitzen, però la veritat és tota una altra: l’interès per explotar noves prospeccions petrolieres i per no fer front a les multes milionàries per haver incomplert els objectius de reducció d’emissions que havien adquirit.

Tot i que alguns científics sostenen que seria necessari retallar el 50% dels gasos d’efecte hivernacle per al 2050, el debat sobre l’augment dels objectius de reducció s’ajorna fins a la propera cimera, el juny de l’any vinent a Qatar.

Full de ruta

Després d’un pacte entre la Unió Europea, d’una banda, i els Estats Units, Xina i l’Índia, de l’altra, el document final de la cimera acorda començar les negociacions per adoptar un “resultat amb força legal” l’any 2015 que s’aplicaria a tots els països i no només als desenvolupats. Es posposa per a properes cimeres la veritable negociació sobre el marc legal i les obligacions per als països.

Fons verd per al clima

Es crea els fons verd per al clima, una bossa de diners de 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020, aportada pels països rics per ajudar les economies en vies de desenvolupament a finançar accions per reduir les emissions.

Protecció dels boscos

Durban s’ha tancat sense avenços significatius en aquest tema. La seva protecció es complementària a les reduccions d’emissions, ja que els boscos absorbeixen una gran quantitat de diòxid de carboni. El fet que no s’hagi concretat cap compromís per part dels estats, obre la porta perquè el finançament procedeixi de centrals elèctriques i indústries, que llavors no haurien de reduir tant les seves emissions.

Catalunya i Espanya, testimonials

A més dels estats, a Sud Àfrica també hi eren les principals organitzacions ecologistes (amb Greenpeace, Oxfam i WWF al capdavant) i els governs regionals o subnacionals. És el cas de Catalunya, que té rang d’organització observadora i que hi va enviar el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot. Per la seva part, el Govern espanyol, que a la cimera de Copenhagen alliçonava el món per boca del seu president, José Luis Rodríguez Zapatero -afirmant que “la Terra no pertany a ningú. Només al vent”-, demostrava ara la seva descomposició i desconsideració i hi enviava una delegació de baix perfil encapçalada per una directora general (la de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Alicia Montalvo).

Trobareu una excel·lent crònica i valoració de l’acord -en castellà- clicant aquí.

Advertisements

3 responses to “Durban: 10 anys més d’irresponsabilitat en les emissions de CO2

  1. ofont 19 Desembre 2011 a les 21:54

    molt bé l’article!
    jo però, posaria aquest link per a la frase:

    • La Garnatxa 20 Desembre 2011 a les 09:41

      Oriol, diria que és precisament aquest tall de veu el que hem reproduït. Zapatero està que se surt. Recorda allò tan solemne que va dir des del balcó del palau de la Generalitat -“apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña”- i d’altres incompliments per l’estil.

      • ofont 20 Desembre 2011 a les 13:05

        nein, nein, nein
        falta l’apreciació que fa el gat sobre el discurs de Zapatero, un estudi al seu mateix nivell discursiu.
        Quan no hi ha res a dir les paraules no poden fer més que espatllar els silencis que deia algú…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: