Espoli i vendetta

Fa un parell de setmanes, la presidenta del Parlament, la democristiana Núria de Gispert, donava curs a la petició formulada pel portaveu de C’s, Jordi Cañas, i vetava l’ús a la cambra catalana d’expressions que considerava injurioses, com ara parlar d’espoli o utilitzar l’expressió Espanya ens roba per referir-se al dèficit fiscal amb l’Estat. Dies més tard, la mesa del Parlament rectificava a petició dels grups d’ERC i SI.

Ironies del destí, qui més ús està fent de l’abolició de la censura i del restabliment de la llibertat d’expressió no és la bancada independentista, sinó els mateixos representants institucionals de CiU, que en les últimes hores s’han prodigat en l’ús expressions poc elegants o políticament incorrectes. El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha acusat d'”estafa” el govern del PSOE i l’ha qualificat de “trampós”; un comportament envers Catalunya que el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, no ha dubtat a qualificar de “vendetta”.

Són escaients, aquests mots? Sens dubte. L’administració púbica catalana es troba al límit del col·lapse. Ara resulta que la culpa la tenen 759 milions de res; la qual cosa demostra que som un país de fireta.

La tresoreria de la Generalitat està contra les cordes per dos motius: la manca de previsió (no hi ha excuses: les nòmines dels empleats públics s’han de pagar cada mes), i el xantatge econòmic del Govern espanyol. I és que a la decisió de l’Estat de no avançar a 2012 el pagament del fons de competitivitat, s’afegeix ara la negativa del govern en funcions de José Luis Rodríguez Zapatero a transferir els 759 milions d’euros en infraestructures que deu a Catalunya, tal com preveu la clàusula addicional tercera de l’Estatut i tal com consta consignat en els vigents pressupostos de l’Estat. Amb aquest impagament, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, pretén que el dèficit es computi a Catalunya i no a l’Estat en una maniobra consistent a “centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes”, tal com l’ha descrita la portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó. Cal recordar que, en aquests moments, la Comissió Europea preveu que el dèficit públic espanyol tanqui el 2011 amb un 6,6%, sis dècimes per sobre del sanejament acordat a la Unió.

I precisament a Brussel·les, CiU, ICV i ERC han denunciat a la Comissió Europea i al Consell -que disposen de sis setmanes de termini per respondre la pregunta parlamentària dels tres grups- que el govern espanyol es nega a pagar a la Generalitat. L’enrenou ha arribat també a la City de Londres, on la firma d’inversions King & Shaxon ha advertit que un “conflicte intern” entre Catalunya i Espanya pot causar problemes als mercats.

Tancament de caixes

La deslleialtat institucional del PSOE ha apujat unes dècimes el nivell d’hostilitat verbal entre Catalunya i Madrid, però hi ha prou amb les paraules o cal passar a l’acció?

De moment, la Generalitat ha amenaçat de dur el Govern espanyol als tribunals per l’incompliment flagrant de dues lleis orgàniques -l’Estatut i la llei de pressupostos- i de l’acord signat per la Comissió Bilateral el passat febrer. Però la via judicial és lenta. Per aquest motiu, ahir mateix, els grups parlamentaris d’ICV, ERC i SI van fer una crida a la insubmissió fiscal i van demanar al Govern català que es planti davant Madrid i que retingui els pagaments d’IRPF i Seguretat Social a l’Estat per import de 759 milions. “Si Espanya no paga a Catalunya, Catalunya no paga a Espanya”, va dir el portaveu de Solidaritat, Uriel Bertran.

Lluny d’això, la reacció de la Generalitat ha estat decebedora. Ahir, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell -“a qui vam fer conseller per fer-nos unes rises“, en paraules de l’alter ego d’Artur Mas a Polònia– va anunciar-ne les conseqüències: endarreriment sine die del 20% de la nòmina extraordinària de Nadal als empleats públics, i ajornament indefinit del pagament als proveïdors de béns i serveis de la Generalitat. D’aquesta manera, CiU segueix maltractant i afeblint la funció pública a Catalunya i vulnera impunement la llei de la morositat, que obliga les administracions públiques a pagar els seus proveïdors en un termini màxim de 50 dies. Tot plegat, un nou entrebanc a la reactivació del consum i de l’activitat econòmica, ja que Pimes i autònoms en seran els principals perjudicats.

Cornuts i pagar el beure

L’autodenominat “Govern dels millors” no sols defuig el xoc de legitimitats amb l’Estat i no secunda la invitació al tancament de caixes, sinó que avui mateix ha admès que està sospesant la possibilitat de sol·licitar un crèdit a l’Estat per alleugerir les tensions de tresoreria.

El món al revés: l’impagat demana un préstec al morós, amb tot el que això comporta. En una nova mostra d’incapacitat i genuflexió, el portaveu de la Generalitat ha declarat que el Govern estaria “disposat a pagar l’interès que fos” per obtenir el crèdit de l’Estat i ha recordat que “hi ha prou dies fins a final d’any perquè el Govern espanyol el faciliti”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: