L’enemic a casa: Chacón i Lissavetzky

La Festa de la Verema d’enguany va tenir dos visitants d’excepció: els socialistes Carme Chacón i Jaime Lissavetzky.

La ministra va arribar a la plaça del poble discretament escortada per assistir a l’acte d’inauguració de la Festa. Asseguda a primera fila, Chacón va fer gala en tot moment d’una gran naturalitat i desimboltura; un tarannà, però, que no va estalviar que un helicòpter sobrevolés en les hores prèvies les teulades de la localitat.

La visita d’un ministre espanyol a casa nostra mai no pot ser motiu d’alegria, i encara menys quan es tracta del titular de la cartera de Defensa.

La invitació a Chacón per part de l’agrupació local del PSC i de la seva regidora a Alella, Glòria Mans, és una bufetada a la cara de la ciutadania.

En plena liquidació de l’estat del benestar per part del govern de l’Estat costa d’empassar que les forces armades   -el poder fàctic que ha de vetllar per la “unidad indisoluble de la patria”, segons el mandat constitucional- quedin al marge del debat públic sobre els sacrificis econòmics, la retallada de serveis i la pèrdua de drets socials i laborals.

4.100 milions d’euros per un vaixell de guerra

Es pot modificar la Constitució per limitar el dèficit públic; es poden impulsar les reformes laborals que convinguin; es poden congelar les pensions o fixar un salari mínim miserable; es poden liquidar serveis i prestacions sanitàries i educatives; es poden defugir les obligacions econòmiques contretes amb altres administracions; però -ai las!-no es pot qüestionar la despesa militar de l’Estat espanyol. Ni es pot qüestionar, ni gairebé es pot conèixer amb precisió.

Segons el darrer informe de la Fundació Justícia i Pau –La veritat de la despesa militar espanyola: despesa i R+D militar en temps de crisi, elaborat pel Centre d’estudis per la pau JM Delàs-, corresponent a l’exercici pressupostari de 2011, cada dia s’esmercen 47 milions d’euros en finalitats bèl·liques: 400 euros per habitant i any. Estem parlant, pel cap baix, de 17.244,75 milions d’euros per a 2011, ja que l’informe adverteix que les partides d’inversions i de personal estan infradotades i que són completades en el transcurs de l’exercici: “Així, ens trobem que cada any la liquidació del pressupost augmenta entre un 10% i un 15%”.

“I d’on provenen aquests recursos? Els pressupostos contenen una partida denominada Fons de Contingència, una mena de calaix de sastre que té una consignació de 2.668,49 milions d’euros. L’altre font de finançament suplementari són els ingressos propis, que provenen de la venda de sòl, casernes i instal·lacions. És a dir, el Govern permet la privatització del patrimoni de l’Estat per poder fer despeses en defensa”.

I prossegueix: “Enguany, hem descobert una partida en inversions militars procedent del Ministeri d’Indústria […] que surten del capítol d’actius financers com a préstecs a les indústries per proveir d’equipament la Unitat Militar d’Emergència […] Es tracta d’una operació d’enginyeria financera o maquillatge de la comptabilitat pública”. L’informe analitza l’impacte de la crisi en els plans de Defensa: “De les inversions, s’ha optat per la fórmula de dotar amb menys assignació i ajornar en el temps els programes contractats, la qual cosa significa refinançar els projectes amb les indústries militars i pagar més interessos. És a dir, que al final s’encariran més. Però no hi ha cap anulació, i els grans projectes en els quals encara s’han d’invertir al voltant de 15.000 milions d’euros, com ara l’avió de combat Eurofigther, avió de transport militar A400M, helicòpters Tigre, blindats Leopard, continuen endavant. Però, en canvi, n’apareixen de nous, com ara la posada en marxa de la cinquena fragata del model F-100, que té un import aproximat de 4.100 milions” (!).

La ganivetada de Reno, oblidada

La cirereta del pastís a tot aquest sainet va tenir lloc dos dies més tard.

En la seva al·locució en motiu de l’Onze de Setembre, l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco (ERC-Sumem per Alella), va demanar “respecte” per als catalans a la societat espanyola en general, i molt especialment als seus representants polítics i mitjans de comunicació. Francisco recordava que la contribució neta que cada català fa a la caixa comuna de l’Estat supera els 2.500 euros per habitant i any, de manera que el dèficit fiscal del país assoleix unes proporcions exorbitants que se situen al voltant dels 20.000 milions d’euros anuals. “Un exercici de solidaritat per càpita -va dir- que supera de llarg els ciutadans de països homologables a Catalunya en termes demogràfics i de riquesa interior com Àustria o Dinamarca”.

A una distància prudencial, l’ex secretari d’Estat per a l’Esport, el socialista madrileny Jaime Lissavetzky, s’ho mirava des de la barrera. Vestia informal i duia un exemplar del diari El País sota el braç. Al seu costat hi havia el qui fora secretari general de l’Esport de la Generalitat en representació d’ERC, l’alellenc Rafel Niubò, que li feia de Ciceró. Després del joc brut del cas Fresno (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Fresno) i de les pressions polítiques i diplomàtiques del Govern espanyol per impedir el reconeixement internacional de les federacions esportives catalanes, hi ha coses que costen d’entendre.

– “Què fot en Niubò? Què s’ha begut l’enteniment?”, es demanaven alguns, estupefactes.

Per això i en una reacció sense precedents a Alella, al final de l’acte institucional bona part dels assistents va cridar de forma repetida consignes a favor de la independència.

Vist en perspectiva, la fotografia de la manifestació espontània d’indignació que va concentrar centenars de persones i els jugadors que havien guanyat el Mundial B d’hoquei davant del Govern civil a Barcelona la tardor de 2004 -i a la qual s’hi van afegir alguns membres de La Garnatxa i de la secció local d’ERC- fa pensar que, en el fons, som un passarells.

De tot això, alguns en diuen mal d’Almansa. D’altres en diuen autoodi. Digueu-li, senzillament, servilisme.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: