Travesses electorals

Un clàssic: l’endemà de les eleccions, tothom ha guanyat. Bé, vegem-ho:

Andreu Francisco esperava repetir el resultat de 2007: 6 regidors. Tenia enquestes. I olfacte: la va encertar.

Cristina Xatart aspirava al sorpasso o, com a mínim, a l’empat tècnic. I això obria portes a noves aliances. Tenia esperances en dos fronts. En l’exterior, confiava en la puixança de les seves sigles (CiU havia protagonitzat una entrada triomfal al Parlament tan sols sis mesos abans) i en la feblesa de les d’ERC (en caiguda lliure). A escala local, s’especulava amb un cert desgast de la persona d’Andreu Francisco (agreujada -o no- per la sortida de l’escena política de La Garnatxa) i amb un creixement de CiU, fruit de la incorporació a la llista de cares noves. El mastegot va ser majúscul.

Javier Berzosa donava per fet el segon regidor del PP.

Mercè Marzo somiava créixer. Quant? Passar d’1 a 2 li semblava poc.

I Glòria Mans era un mar de dubtes. No veia clar que el PSC salvés els mobles.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: