El joc dels disbarats

Després d’exercir tres setmanes com a regidors en funcions, els representants de La Garnatxa durant el mandat 2007-2011 van cessar el càrrec el passat 10 de juny. L’endemà va tenir lloc, a la sala de plens de l’Ajuntament i enmig d’una expectació moderada, l’acte de constitució del nou consistori. De la presa de possessió dels nous regidors volem destacar dues qüestions: una d’anecdòtica (però molt il·lustrativa alhora), i una altra de ben seriosa (i molt poc prometedora, la veritat).

El primer episodi ens parla dels nervis en l’estrena d’alguns -normals, d’altra banda- i, molt especialment, de l’heterogeneïtat i el poti-poti ideològic de Sumem per Alella, que van quedar ben palesos a les primeres de canvi per a vergonya aliena d’alguns dels presents. No tenim cap ombra de dubte ni en la vàlua -personal i professional-, ni en la capacitat de treball dels seus representants. És més: poden fer -i faran, de ben segur- un gran equip i una bona gestió; però això no treu que, a nivell ideològic i discursiu, Sumem per Alella no hagi estat en cap moment -ni ho serà en el futur- una llista cívica o una plataforma ciutadana més o menys cohesionada. Siguem clars: ha estat un producte de mercadotècnia ben ideat i comunicat; una selecció de bons fitxatges promoguda pel mateix candidat d’ERC, Andreu Francisco, després de 8 anys al capdavant de la gestió municipal i en un moment en què les seves sigles -com gairebé sempre- li jugaven en contra.

A la pregunta legal prescriptiva de “jureu o prometeu per la vostra consciència i honor, complir amb fidelitat les obligacions del càrrec de regidor/a amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat”, els tres electes amb carnet d’ERC van acatar la fórmula “per imperatiu legal”. I el més jove, Marc Almendro, encara va anar més lluny i es va conjurar per “seguir lluitant per la independència dels Països Catalans”. La proclama va irritar el nou regidor de Gd’A, Josep Bardés, que visiblement contrariejat va jurar “treballar per Alella i per res més”.

Però aquest no és el tema. El tema és que, aquell dia -el primer dia!-, Sumem per Alella va quedar ben retratada. Mentre dos dels seus integrants, Fede Salas i Teresa Vilaró, prometien el càrrec, l’altre, Anna Fernández, el jurava, ben complaguda i conscient de la significació del que feia. Francisco s’acabava d’empassar el primer gripau de la “nova etapa”.

Segurament sense saber-ho, Fernández s’havia intercanviat els papers amb l’únic regidor d’UDC, Benjamí Izquierdo, que va prometre el càrrec per imperatiu legal i es va quedar tan ample. La sorpresa va ser majúscula, començant pels seus companys de coalició -els convergents Cristina Xatart i Vicenç Llorca-, que es van veure superats per la dreta. I mai més ben dit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: